31/1/17

“La meva lluita, Lou, i el meu risc rauen en el fet que no puc esdevenir real, que sempre hi ha coses que em neguen, esdeveniments que es barregen amb d'altres i em travessen, més reals que jo, com si jo no existís. Abans creia que m'aniria millor si un dia tenia una casa, una dona i un fill, reals i innegables; creia que això em faria més visible, tangible i autèntic, Però, mira: Westerwede existia, era real, perquè jo mateix vaig construir la casa i vaig fer tot el que contenia, però era una realitat exterior a mi, jo no en formava part, no hi esqueia. I el fet que ara, quan la caseta i les seves petites i silencioses cambres ja no existeixen, sàpiga que encara hi viu una persona que em pertany i que en algun lloc hi ha un infant la vida del qual no té res de més proper que aquesta persona i jo, això em dóna una certa seguretat i l'experiència de moltes coses senzilles i profundes, però no m'ajuda a adquirir aquell sentiment de realitat i d'igualtat de condicions que tant anhelo:

Ser real entre coses reals”
Rainer & Lou Volum I - Rainer Maria Rilke i Lou Andreas-Salomé

30/1/17

“No vull parlar amb ningú per no desaprofitar l'eco dels teus mots”
Rainer & Lou Volum I - Rainer Maria Rilke i Lou Andreas-Salomé

29/1/17

“Abans de tenir dret a viure juntes infelices, dues persones han d'haver conviscut felices i servar-ne un record comú sagrat que els mantingui un somriure semblant als llavis i un enyor semblant a l'ànima”
Rainer & Lou Volum I - Rainer Maria Rilke i Lou Andreas-Salomé

28/1/17

“per primera vegada després de molt de temps tinc una minsa, molt minsa, impressió de llibertat i de festa, com si estiguessis a punt d'entrar a casa meva”
Rainer & Lou Volum I - Rainer Maria Rilke i Lou Andreas-Salomé

27/1/17

“Si et somio- cosa que passa sovint-, l'endemà el somni i el seu ressò són més reals que tota la realitat quotidiana, són món i esdeveniment”
Rainer & Lou Volum I - Rainer Maria Rilke i Lou Andreas-Salomé

26/1/17

La mansa - Fiódor M. Dostoievski


© Bocins Literaris
Títol: La mansa
Títol original: Кроткая
Autor: Fiódor M. Dostoievski
Traducció: Víctor Gallego Ballestero
Any: 1876
Alba Editorial


La mansa és una gran i minúscula novel·la de Dostoievski (poc més de 70 pàgines) que es pot llegir d’una tirada i, com tot el que va escriure l’autor, és d’obligada lectura. Només començar ens exposa la tragèdia del narrador i protagonista: un home troba el cos mort de la seva dona després que aquesta hagi saltat per la finestra.

Dostoievski, gran coneixedor de l’ànima humana, descriu a la perfecció els pensaments desordenats, contradictoris i precipitats que ens aboca el protagonista i que l’aniran conduint, mitjançant la perspectiva subjectiva dels fets viscuts i la seva constant justificació, a entendre o acceptar (perquè de fet les coneix perfectament) les causes que han provocat el suïcidi de la seva dona.

Del pensament del marit retrocedim fins a l’inici de la seva història. Un ex militar de 40 anys retirat de l’exèrcit, que se sent injuriat i enfadat amb la societat que l’ha tractat malament, idea un negoci fructífer per venjar-se del món en companyia reposada d’una dona i fills que encara no té. Establert com a prestador reconeix en una jove i pobra clienta seva, que li porta a empenyorar les seves quatre pertinences, la que podria ser la seva companya ideal. Ella, que accepta el matrimoni de conveniència per sortir de la misèria, està predisposada a estimar-lo i li seria francament fàcil convertir la gratitud en amor.

El protagonista, que té un alt concepte de si mateix, s’ha fet un personatge d’esposa a mida i vol comprovar que compleix les condicions que ell li imposa (sense dir-li quines són). Té plans sobre el que ha de ser la seva vida en comú, però no els hi explica. Espera, vol que ella els descobreixi per si sola, que vegi la seva grandesa. El protagonista la posa a prova des de l’inici, fins i tot abans de començar la relació. La rep amb severitat, silenci i orgull. Vol que li mostri agraïment etern, que tingui un deute, sentir-se un salvador magnànim. Per a ell, vèncer-la, sotmetre-la, guanyar-la és una qüestió de vital importància. La vol submisa, dòcil. La vol preparar, polir, endurir-la per fer front a un futur junts. Pretén que ella encaixi en el sistema de vida que ell ha ideat per als dos. No comparteix, no consulta. És un objecte més del seu projecte, no la té com una igual.

Però ella que també és arrogant, necessita demostrar independència i, en lloc del respecte que ell busca, comença la revolta silent i el menyspreu. Acostumada, sense entendre’l, a l’amor fred de forma resignada, adoptarà la severitat imposada com una cosa natural en el seu matrimoni. I l’orgull, aquest sentiment tan renyit amb l’amor, és portat tant al límit pel protagonista que quan, espantat pel desenllaç, pretén deixar-lo a banda i mostrar-li el seu amor; és massa tard. Mansa en vida, la jove farà de la mort, la seva rebel·lió.


“mi alma estaba sumida en la más negra desesperación: iba a morir, iba a morir; por tanto, ¿a quién podía salvar?”
La mansa. Fiódor M. Dostoievski

25/1/17


“¿Qué me importan ahora vuestras leyes? ¿De qué me valen vuestras costumbres, vuestra moral, vuestra vida, vuestro Estado, vuestra religión? Que me juzguen vuestros magistrados, que me lleven ante un tribunal, ante un tribunal público, y yo diré que no reconozco nada”
La mansa. Fiódor M. Dostoievski

24/1/17


“La magnanimidad barata siempre es fácil; incluso entregar la vida es barato, porque en la juventud hierve la sangre, hay un exceso de energía y se siente un anhelo apasionado de belleza. En lugar de eso, trate usted de realizar una proeza de la magnanimidad que sea difícil, silenciosa, anodina, sin brillo, expuesta a la calumnia, donde el sacrificio inmenso no reporte ni un ápice de gloria, donde usted, hombre intachable, aparezca ante todos como un canalla, cuando en verdad es la persona más honrada del mundo. ¡Vamos, pruebe a llevar a cabo esa heroicidad!”
La mansa. Fiódor M. Dostoievski

23/1/17


“¿Por qué callaba? Porque soy un hombre orgulloso. Quería que lo comprendiese por sí misma, sin que mediara mi ayuda, sin los comentarios de esos miserables. ¡Quería que ella misma adivinara quién era yo y me comprendiera a fondo!”
La mansa. Fiódor M. Dostoievski

22/1/17


“Recé de rodillas por espacio de cinco minutos; tenía intención de rezar una hora entera, pero no hacía más que pensar y pensar; y siempre esas ideas morbosas, ese dolor de cabeza… ¿cómo se puede rezar así? ¿Hasta sería pecado!”
La mansa. Fiódor M. Dostoievski

21/1/17


“¡No sabes de qué paraíso te habría rodeado! ¡Ese paraíso estaba en mi alma y yo lo habría extendido a tu alrededor! Es verdad que no me habrías querido, pero ¿qué importa eso? ”
La mansa. Fiódor M. Dostoievski

20/1/17


“Las personas buenas y sumisas no se resisten mucho y, aunque no son muy expansivas, no saben eludir la conversación: responden con parquedad, pero responden, y, cuanto más avanza la conversación, más cosas dicen; basta con no cansaros, si queréis conseguir algo”
La mansa. Fiódor M. Dostoievski

19/1/17


“cuando los jóvenes, esos simpáticos jóvenes, quieren decir algo inteligente y profundo, con excesiva sinceridad y candidez ponen una cara en la que puede leerse: <<Presta atención, que voy a decirte una cosa inteligente y profunda>>. Y no por vanidad, como nosotros, sino porque conceden un gran valor a todo eso, porque creen en sus palabras, las respetan y suponen que vosotros las respetáis tanto como ellos. ¡Ah, la sinceridad!”
La mansa. Fiódor M. Dostoievski

18/1/17


“no hay nada más ofensivo e insoportable que ser víctima de un acontecimiento que bien pudiera no haberse producido, de un desdichado cúmulo de circunstancias que podrían haber pasado de largo, como una nube. Para una persona inteligente es algo humillante”
La mansa. Fiódor M. Dostoievski

17/1/17


“Hombres solos rodeados de silencio: ¡eso es el mundo!”
La mansa. Fiódor M. Dostoievski

16/1/17

L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde - Robert L. Stevenson


© Bocins Literaris
Títol: L’estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde
Títol original: Strange Case of Dr Jekyll and Mr Hyde
Autor: Robert L. Stevenson
Traducció: Aurèlia Manils i Montserrat Bayarri
Any: 1886
Editorial Barcanova


Hi ha algú que no conegui, encara que sigui per sobre, la història del Dr Jekyll i Mr Hyde? Jo no l’havia llegit fins ara i em pensava que el Dr Jekyll era un científic, que experimentant amb pocions i beuratges, havia alterat la seva personalitat, sorgint-li un personatge malvat, en Mr Hyde. Només començar-lo m’adono que el llibre és molt més complex que el record simple i infantil que en tinc, provinent de pel·lícules que volien ser de por o de dibuixos animats que han extret al màxim el suc de la novel·la de Stevenson.

Imaginem doncs a Jekyll com un doctor respectat pel seu cercle d’amistats, aparentment decent, bona persona, que ha lluitat des de sempre per tenir controlats aquells desitjos o accions que voldria fer, i que sap que sota l’aparença de Jekyll no podrà fer mai perquè la seva moral no li permet. I que comenci a somiar primer i a investigar empíricament després, si és possible dissociar la personalitat d’un individu, separant les accions bones de les dolentes en dues personalitats, en cossos diferents relacionats únicament per la memòria de ser un o altre i amb l’avantatge de poder gaudir de les maldats sense arrossegar el llast de la consciència. La troballa i el desdoblament posterior no és en cap cas fortuït (com jo creia) sinó buscat pel doctor.

La història ara ens pot semblar poc original perquè és molt coneguda, però la idea és fascinant: poder concentrar tots els actes reprovables en un cos i tots els bons en un altre, ser només valorat pel bé i no tenir remordiments pels actes vils. Disposar de dues personalitats, reversibles a voluntat. Stevenson assumeix la dualitat bé-mal com a part de l’ésser humà. Jekyll aconsegueix que Hyde sigui purament malvat, però no que ell sigui bo al cent per cent. Ell continua sent dual, cada cop més cansat i debilitat per aquest nou ésser que l’acompanya, que li condiciona la reversió a una droga i que li està prenent l’ànima. El mal ressorgeix cada vegada més ràpid. Insinua l’autor que és més difícil trobar el bé que el mal? Que el poder del mal és més poderós i triomfant? Quina temptació aquest elixir disgregant! Sort que no existeix. Haurem de continuar domesticant els nostres Hydes interns.


“Aquells qui apreciaven Utterson, l'apreciaven molt. Als amfitrions els agradava de retenir l'aspre advocat, després que els lleugers de cor i els fluixos de llengua haguessin marxat; els agradava seure una estona i gaudir de la seva discreta companyia, tot entrenant-se per a la solitud, deixant que el silenci ric d'aquell home asserenés les seves ments, després dels excessos i la tensió de la diversió”
L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde. Robert L. Stevenson

15/1/17


“Per bé que fos un impostor, no era en absolut hipòcrita; totes dues parts eren sinceres”
L'estrany cas del Dr Jekyll i Mr Hyde. Robert L. Stevenson

14/1/17


“Si cada un, em deia, es pogués aïllar en una identitat separada, la vida seria molt més suportable: l'injust faria la seva, alliberat de les aspiracions i el remordiment del seu honrat bessó; i el just podria avançar sense interrupcions en el seu camí cap a la glòria, dedicant-se a les coses que el satisfessin i sense haver de patir la deshonra i la penitència per culpa del malvat desconegut”
L'estrany cas del Dr Jekyll i Mr Hyde. Robert L. Stevenson

13/1/17


“he après que la condemna i la càrrega de la vida humana estan lligades per sempre més a les nostres espatlles, i que si provem d'arrencar-nos-les només aconseguim augmentar terriblement la pressió que exerceixen sobre nosaltres”
L'estrany cas del Dr Jekyll i Mr Hyde. Robert L. Stevenson

12/1/17


“- I ara- va dir-, per aclarir el que falta: ¿teniu ganes de saber què més passarà? Voleu que us instrueixi?¿Deixareu que agafi aquest got i me'n vagi de casa vostra sense més explicacions, o us domina massa la curiositat? Penseu-ho bé abans de respondre, perquè es farà el que decidiu. Vós decidireu quedar-vos tal com esteu, ni més ric ni més savi (si no és que considerem que el servei ofert a un home mortalment desgraciat pugui enriquir l'ànima). O bé, si ho preferiu, podeu decidir-vos per penetrar en noves àrees del coneixement, per tal d'esdevenir més famós i poderós ara mateix, aquí, a la vostra habitació. Els vostres ulls admiraran un prodigi tan gran que fins i tot el diable quedaria impressionat”
L'estrany cas del Dr Jekyll i Mr Hyde. Robert L. Stevenson

11/1/17


“Heu de permetre que faci tot sol el meu obscur camí. M'he buscat un càstig i un perill que ni tan sols puc esmentar. Si sóc el més gran dels pecadors, també sóc la víctima més gran”
L'estrany cas del Dr Jekyll i Mr Hyde. Robert L. Stevenson

10/1/17


“La mala consciència és enemiga del repòs!”
L'estrany cas del Dr Jekyll i Mr Hyde. Robert L. Stevenson

9/1/17


“I es va escaure que jo, com sol passar a la gran majoria dels humans, havia triat la part millor i ara em faltava força per conservar-la”
L'estrany cas del Dr Jekyll i Mr Hyde. Robert L. Stevenson

8/1/17


“I, tanmateix, en contemplar aquella figura lletja del mirall, no vaig experimentar cap mena de repugnància, sinó més aviat l'alegria de la benvinguda. Allò també era jo”
L'estrany cas del Dr Jekyll i Mr Hyde. Robert L. Stevenson

7/1/17


“Tinc una opinió molt clara de què vol dir fer preguntes. És massa de l'estil del dia del judici. Feu una pregunta i és com fer rodolar una pedra. Us asseieu tranquil·lament a dalt d'un turó i la pedra cau pendent avall fent-ne rodolar d'altres i, aviat, un vellet indefens (l'última persona a qui mai us hauríeu pensat que pogués passar una cosa com aquesta) rep un cop al cap en el seu propi pati, i la família ha de canviar de nom. No, senyor, és el meu principi; com més estrany és el cas, menys preguntes faig”
L'estrany cas del Dr Jekyll i Mr Hyde. Robert L. Stevenson

6/1/17

Filtracions - Àlex Susanna


© Bocins Literaris
Títol: Filtracions
Autor: Àlex Susanna
Any: 2016
Proa
  
En poesia em deixo sorprendre. A vegades escullo un autor del qual no en sé res, llegeixo uns versos a l’atzar i si aquests, em toquen o m’agraden, em compro el llibre de forma impulsiva. En novel·la (reconec que encara ho faig de forma esporàdica) he après a limitar-me per una qüestió bàsicament econòmica i d’espai, però a la poesia vull conservar-li aquest punt d’espontaneïtat. Així m’arriba Filtracions. Un cop comprat, dues crítiques al diari aquella mateixa setmana sembla que em justifiquin la compra i, com que els crítics són afins normalment a les meves lectures, Susanna ja té un tros de camí fet.

Filtracions és un poemari d’un autor madur, que tracta temes clàssics, com la solitud, el fer-se gran, la quotidianitat, la vida en parella, la rutina, els fills. Amb un llenguatge assequible, se’m fa senzill i agradable llegir-lo. És una poesia agraïda, casolana, que t’hi trobés a gust, que et deixa bé, que és còmoda. Té l’aparença de la simplicitat (cosa ben difícil d’aconseguir). Encomana les ganes d’escriure alguna cosa corrent, habitual.

Passar una tarda en companyia dels seus poemes, de bon grat, sense complicacions ni maldecaps. Una estona breu i tranquil·la. Com estar asseguda en una gandula prenent el sol amable d’hivern mig endormiscada després d’haver pres un cafè i un trosset de xocolata. Aquesta és la sensació que m’emporto de Filtracions.

“Ens trobem en aquell paisatge angost
en què de cop se'ns fa avinent
que estem fets només de temps,
i creix cada dia exponencialment
la matèria desfibrada que som:
no pas rosegons sinó pans sencers
d'un temps encara cruixent però ullat
que ja no ens és donat queixalar com abans”
Filtracions. Àlex Susanna

5/1/17

“Exultar d'existència
quan un està cansat de tot”
Filtracions. Àlex Susanna

4/1/17

“amb més dificultat que facilitats,
temptejant cada pedra sota els peus
i esquivant els marges plens d'esbarzers,
enfilant més marrades que dreceres,
però avançant, al cap i a la fi,
cap a alguna balma que ens crida”
Filtracions. Àlex Susanna

3/1/17

“Quan ja ha deixat de ser
un enfilall de curses de velocitat
excitants i volubles
com una foguerada,
de mica en mica
l'amor muda de pell
sense que ens n'adonem
i es transforma en tota una altra cosa:
una cursa de fons
sense més avituallament
que el que ens puguem anar donant tu i jo
cada dia, cada cop més cansats
però també més plens l'un de l'altre”
Filtracions. Àlex Susanna

2/1/17

“i creix la nit al nostre voltant,
cada cop més densa i espessa,
fins a pinçar-la amb la punta dels dits
i esvanir-nos per sempre més”
Filtracions. Àlex Susanna

1/1/17

“ara i aquí, reclòs a casa,
estimbat als propis avencs,
sota un cel titil·lant d'immensitat”
Filtracions. Àlex Susanna