“Lligat de peus i mans, com
un moltó
m'hauries degollat per
satisfer
l'absurd desig d'un déu que
no has vist mai.
L'estimes més a ell que a
jo, el teu fill,
i t'he perdut la fe. Ja no
ets mon pare”
Camp de Bard. Ponç Pons
30/3/16
27/3/16
25/3/16
La balada del cafè trist- Carson McCullers
 |
©
Bocins Literaris
|
Títol: La
balada del cafè trist
Autora: Carson McCullers
Títol original: The Ballad of the Sad Café
and Other Stories
Any publicació: 1951
Traducció: Yannick Garcia Porres
L’Altra Editorial
El llibre ens descriu una relació amorosa triangular, on la figura de
l’amant i de l’amat no es recíproca en cap dels tres personatges principals: la
protagonista, la senyoreta Amelia, una dona forta, barroera i peculiar (fa
gràcia que l’anomenin senyoreta); el cosí Lymon, un nan geperut i un ex
presidiari- ex marit. Tot i així aconsegueix un tancament gairebé circular
d'aquest triangle curiós i dramàtic.
La descripció dels
personatges és magnífica. McCullers ho fa des d’una distància justa que fa que
no sentis cap mica de compassió per cap d’ells. És objectiva i, malgrat això,
poètica. Amb una ironia molt lleugera, que entra bé, ens descriu la senyoreta
Amelia i el cosí Lymon i de seguida aconsegueix, no sé com, que ens siguin
vells coneguts. Ens fa formar part del paisatge, com si fóssim també habitants
d’aquest poble nord americà perdut i avorrit. Tot i que les qualitats de la
senyoreta Amelia són singulars, te les creus, ja que l’autora construeix un
personatge del tot insòlit. No aprofita la
deformitat del cosí Lymon per fer d'ell un personatge desvalgut i
inspirar-nos llàstima. És una realitat crua, despullada, la que acompanya als
personatges.
Acompanyant la narració principal, hi ha alguns relats. M’ha
agradat especialment:
Wunderkind. Una jove
pianista que veu amb neguit però lúcidament les seves mancances com a nena
prodigi.
El passavolant. Un home que
s’afronta a la frontera dels quaranta mentre enveja la vida familiar de la seva
exdona.
I la tristesa que et deixa la lectura d’Un dilema domèstic, sobre el problema de l’alcohol en un matrimoni
amb fills.
L’autora ha entrat a formar part del cada cop més gran grup
d’autors a seguir. Fa mesos que vaig darrere El cor és un caçador solitari, però ara, sabent que l’Altra Editorial
vol rescatar tota l’obra de l’autora, m’esperaré que la publiquin el 2017
segons la seva previsió.
Val la pena llegir una traducció tan rica com la que ha fet en Yannick
Garcia. Un goig trobar paraules com escalfeïda, escardalenca, estrafet, ganyol
i espúria.
24/3/16
23/3/16
22/3/16
21/3/16
“Però a la vida
humana no li hem posat pas preu; se'ns dóna sense pagar res i se'ns treu sense
cobrar res. ¿Quant val? Observant el món, de vegades diries que en té poc, de
valor, o gens. Sovint, quan has fet una bona suada provant de sortir-te'n però
no hi ha manera, se t'instal·la al fons de l'ànima la sensació que no vals gran
cosa”
La balada del cafè trist. Carson McCullers
20/3/16
19/3/16
"És per això que la majoria de nosaltres preferim estimar que ser estimats. Gairebé tothom vol ser l'amant. I la crua veritat és que, en el fons no se sap per què, però per a molts resulta intolerable saber-se amat. L'amat tem i detesta l'amant, i fa ben fet, perquè l'amant busca sempre despullar l'amat. L'amant es deleja per tenir qualsevol relació amb l'amat, encara que l'experiència no li causi altra cosa que dolor"
La balada del cafè trist. Carson McCullers
17/3/16
Subscriure's a:
Missatges (Atom)